Ebola i gegants

Diuen que qui entén de martells volen resoldre-ho tot a cops de martell, i sense dubte això és el que li ha passat al govern del PP amb ministres, versats en la vida política i emparats per la majoria absoluta, s’han entestat en donar-li a tot respostes polítiques, fins i tot als problemes que necessiten del suport d’experts, dels que sempre han recelat i menystingut.

Això els ha passat durant tota la legislatura, malgrat també ha passat molt abans, per exemple amb les solucions polítiques a l’educació, que porten més de 30 anys mostrant-se inútils, però el PP ha tornat a polititzar la resposta amb la llei Wert, que serà una nova pèrdua de temps per no haver tingut en compta als experts a l’hora de millorar un tema tan sensible.

El mateix els ha passat amb la llei de l’avortament, tractada políticament fins i tot contra el sentit comú més elemental, per satisfer a la part més retrògrada de l’església, i que ha costat el càrrec d’un ministre, quan l’únic que necessitaven era un decret de mitja pàgina dient que les joves menors d’edat requerien del permís patern per avortar.

Afortunadament per al PP les conseqüències d’aquestes decisions no es veuen a curt termini, però ha arribat el virus de l’ebola, que mata persones en pocs dies, i ells s’han entestat en donar-los també una resposta política: primer van decidir repatriar als dos missioners per quedar bé davant l’església i desprès, en comptes de parlar amb els experts en virologia o amb els de Metges Sense Fronteres, que tracten el virus a l’Àfrica, van decidir improvisar com sempre fins que la catàstrofe va ser inevitable, en forma d’un contagi real i varius possibles.

Arribats en aquest punt, en comptes d’assumir que cal revisar el protocol pel bé de tots, inicien un periple vergonyós en el que s’amaguen, acusen a l’auxiliar contagiada i eviten reconèixer errors o assumir responsabilitats, tirant de l’amanit recurs del complot contra el PP. Com li passava al Quixot, per més que s’entestin, de vegades no són gegants, sino molins, malgrat a nosaltres, pobres Sancho Panzas, ens resulti inútil explicar-los-ho.