Tot s’hi val? (Català)

Fa uns dies un periodista alemany va reconèixer haver manipulat un vídeo del nou ministre d’economia grec, Yanis Varufakis, per simular que feia una “botifarra” a les autoritats europees. Aquesta vil manipulació, contraria a la més elemental ètica professional, em fa pensar si realment tot s’hi val per un instant de celebritat, si cal fer qualsevol cosa per l’audiència, encara que sigui hipotecant la dignitat pròpia i aliena.

No ha estat l’únic esdeveniment que m’ha indignat recentment. És lícit que algú es digui “artista” si sols pot aconseguir el seu minut de gloria ofenent al cap de l’estat mostrant-lo sodomitzat per un gos? Es pot presumir de demòcrata i fer un cartell per a una festa major proposant anar a “matar espanyols”? O se li pot trencar la cama a una noia per sortir en un vídeo casolà?

En exigir els drets que tant ens van costar recuperar, hem acabat banalitzant-ho tot per haver oblidat que aquests porten implícites unes obligacions que també calia acatar, però que mai hem exigit ni a nosaltres ni als demés. Per això ens conformem amb actituds com la corrupció política, que hauria de suposar la dimissió i la pèrdua de vots; l’engany econòmic, que hauria d’implicar la inhabilitació i la pèrdua d’actius; el seguidisme polític dels mitjans de comunicació i la seva manca de qualitat, que l’audiència hauria de castigar.

Però sobre tot hem banalitzat el bon gust, l’educació i el respecte als demés, per això fa temps que ens vam acostumar a la tele escombraria del xafardeig i l’insult, en ares a una llibertat d’expressió que molts suposen enemiga de la qualitat i del sentit comú. Fins i tot el Papa Francesc va dir que qui insultés a la seva mare s’exposava a un cop de puny seu, perquè el “tot s’hi val” implica entrar a una selva on tothom acaba perdent.