Millor sense experiència?

Per què el Barça té al Messi? Per ser el millor. 

Qui volem que ens ensenyi a jugar a tenis? Qui sàpiga més de tenis.

Qui volem que ens operi? El cirurgià amb més experiència i millors resultats. 

Si sempre volem al professional més expert, perquè a l’hora de dirigir el país o un ministeri busquem a algú que no hagi sortit mai del partit?

És el que passa a la sanitat catalana, on molts voldrien un militant, encara no sàpigues el que és un quiròfan,  com ha passat amb alguns ministres, en comptes d’algú amb l’experiència de Boi Ruiz.

Un gran expert és un problema, sobre tot per qui vulgui manipular-lo o enganyar-lo.

El ciutadà se sent traït si li recorden la seva responsabilitat, acostumat com està a que un estat amb vocació de Pare Nadal el tracti com a menor d’edat.  

Els polítics locals es deceben si no poden fer inauguracions perquè el conseller ha decidit enfocar-se en els resultats i no en els edificis.

Els gestors i professionals tenen d’anar amb peus de plom perquè, com que parla el seu mateix idioma, no poden pressionar-lo fàcilment. 

Recordo un gerent de Regió Sanitària en la visita a un hospital on l’equip directiu presumia de la seva eficàcia, sabent que el seu interlocutor era enginyer i no metge. En arribar a les incubadores li van dir que per aquella unitat passaven casi la meitat dels recent nascuts al centre. Sense immutar-se els va respondre: “si això és cert haurem de tancar el servei de parts i traslladar-lo a un altre hospital que els faci millor”.

El que dèiem, són un gran problema, malgrat el que interessi als malalts siguin els resultats.