La unitat d’Espanya (Català)

Aquesta setmana el Congres dels Diputats ha deixat clar que la unitat d’Espanya és sacrosanta i que l’estat necessita mantenir-nos juntets. El que no han dit és què proposen fer amb aquesta “grande y libre”.

·         ¿Quins projectes de país tenen, a part de fer el gran Madrid d’aparador?

·   ¿Quines infraestructures prioritzaran, a més d’un AVE ruïnós?

· ¿Quin model energètic proposen pel país amb més sol d’Europa?, ¿seguir pagant 50.000 M€ a les petrolieres mentre sancionen les energies alternatives?

·   ¿Seguirem canviant la política internacional cada quatre anys?

·  ¿Continuarem menystenint la nostra posició geoestratègica oblidant el corredor mediterrani, per si l’obra costa algun vot?

·  ¿Tancarem les portes del mercat laboral, com fins ara, a la generació millor preparada de la nostra historia, obligant-los a emigrar?

·   ¿Farem que funcioni alguna cosa més que la corrupció, com reconeixen els propis polítics?

·   ¿Ens decidirem a fer efectiva la separació de poders, tal com va proposar Montesquieu fa 300 anys?

·  ¿Canviarem el sistema electoral (doble volta, llistes obertes i dues legislatures màxim) per augmentar la competència i l’alternança dels càrrecs electes?

·  ¿Crearem una llei de finançament dels partits polítics clara i realista, que exigeixi transparència i auditories externes, per eliminar corrupció i  diner negre?

·  ¿Obligarem als partits polítics a que deixin de protegir corruptes eliminant els aforaments?

·  ¿Sotmetrem els projectes d’obres a plans de viabilitat que tinguin en compta l’ús i la manera de finançar-los?

·   ¿Demanarem responsabilitats per la gestió dels diners públics?  

Això més o menys és el que ens hauria agradat escoltar als catalans, i probablement a molts espanyols, en comptes dels eslògans, la xerrameca i les amenaces de sempre.