“Els hem destrossat el sistema sanitari”. Les paraules
encara ressonen al meu cap, que es nega a creure-les. No és el guió d’una pel·lícula
de sèrie B, ni es diuen durant un conflicte bèl·lic entre dues nacions enemigues.
Surten de la boca d’un fiscal triat per a lluitar contra la
corrupció però que s’ha dedicat a conspirar contra el poble que el va nomenar.
I no les pronuncia en una conversa de cafè, sinó en el despatx d’un ministre
que li demana arguments contra els seus adversaris polítics i al que tant li fa
que tals arguments siguin reals o ficticis.
Quin país tan estrany! A qualsevol altre lloc una traïció així
a la ciutadania suposaria el cessament automàtic d’ambdós. Al Japó és probable
que els donessin un punyal per a rentar la seva afronta amb un suïcidi honrós.
Aquí protegim a lladres, corruptes i conspiradors sempre que siguin “dels nostres”.
El govern no vetlla pels interessos dels ciutadans, pot
mentir, conspirar o malgastar i el seguim votant, per vergonya de tota la classe
política, què ha aconseguir tal grau de mediocritat que la gent prefereix als dolents
coneguts abans que als bons per conèixer.
Els partits polítics sols persegueixen els seus interessos, els
sindicalistes fan servir el sindicat per no anar a treballar,
els lladres confessos com Millet estan al carrer i als sospitosos no se’ls jutja
fins passats 15 o 20 anys del delicte como a Núñez.
Tan estranys som que mentre a tot arreu fomenten l’educació
dels seus joves, nosaltres busquem el seu adoctrinament, en comptes de pagar per
la bona formació, paguem per tal que no es conegui l’idioma que es parla on vivim i als que aconsegueixen formar-se els enviem a produir riquesa a l’estranger.
No hi ha dubte de que Spain segueix essent diferent, molt diferent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario