Com enyoro aquells anys que a Espanya sols pagàvem cars els
serveis que consumíem! Res a veure amb el que passa ara, que paguem cars fins i
tot els que no consumim.
Un bon exemple és el que va fer el Sr. Aznar, l’any 1998, en
regalar-li 1’3 bilions (con B) de Pts a les elèctriques, per si la pèrdua del
monopoli i tenir de competir pel favor del client, els suposava perdre algun cèntim.
Des de llavors moltes empreses, que presumeixen de modernes,
han buscat la protecció estatal i els diners de les arques públiques, cada vegada
que apareix un número vermell als seus comptes o que creuen que no guanyaran el
que van prometre al Consell d’Administració.
Aquell bilió de Pts i els casos més recents , com els 1400
milions d’euros del Castor, els 600 del túnel de Le Perthus o els 1500 a
Abertis, per la baixada del trànsit a la A7, els pagarem durant varies dècades sense
rebre cap servei a canvi.
I si esperen que la situació canviarà, ara ens proposen de
que tots paguem les autopistes, tant si les fem servir com si no, amb l’argument
de que acaben moltes concessions i han de compensar a qui ja les cobrava per
triplicat (peatges, subvencions i prorroga de concessió).
Si els nostres polítics s’atreveixen a tractar-nos així és perquè
estan convençuts de que hi estem d’acord o perquè creuen que els tenim tanta por
que mai els exigirem responsabilitats.
En l’excel·lent llibre “Per què fracassen els països”,
els seus autors asseguren que amb sous baixos, impostos alts i preus abusius per
productes o serveis que ni siquiera es compraven voluntàriament, Espanya va deixar a les seves colònies
americanes un nivell de vida miserable per enriquir uns quants aristòcrates. Els
sembla que hem evolucionat?
No hay comentarios:
Publicar un comentario