Futbolització de la política (Català)

S’han plantejat perquè som tan poc sensats amb la política? Personalment crec que és per dos motius: en primer lloc, perquè l’electorat l’ha futbolitzat, és a dir que tracta a la seva opció política com al seu club de futbol preferit, veient-li sols les virtuts, encara que sempre quedin últims; i segona, perquè els polítics són uns cínics.

La política és servir al ciutadà, amb qualitat, equitat,  eficàcia i eficiència, per a la qual cosa cal ser exigent amb els nostres empleats, els polítics, que tenen de retre’ns comptes de la seva gestió, cal exigir-los perquè no s’adormin als llorers i canviar-los de tant en tant.

Però la ciutadania ho ha oblidat i per això no tenim en compta que ens presten uns serveis pèssims, que ho fan emportant-se els nostres diners, a més ni els exigim ni els canviem. Així ens va amb aquest PP corrupte que li regala els recursos del país a banquers i constructors amics.

I què dir de les esquerres? Les que van de progres donant lliçons, però prefereixen una monarquia hereva del franquisme abans que una república. Les que en els discursos es manifesten a favor del dret a l’autodeterminació de tots els pobles, menys de Catalunya. Els seus líders són tan falsos com els del PP, i l’únic que els preocupa és cóm mantenir la cadira si Catalunya deixa d’aportar i això suposa una reducció de càrrecs.

Pels electors mai pateixen ni uns ni altres, la futbolització manté el vot atrapat i a més sempre poden espantar-los, per exemple, desprès de dilapidar 70.000 milions en bancs i autopistes ara ens diuen que Catalunya no podrà pagar les pensions si s’independitza. Recorden el Gran Salt Endavant de la Xina de Mao? Va matar de gana a casi 30 milions de xinesos, però als que van protestar els van dir que el capitalisme estava a l’aguait. Cinisme o estupidesa?