N’hi ha hagut prou amb una sacsejada per que a l’estat espanyol
li caigués la careta de fals demòcrata i mostrés el seu veritable rostre, repressor
e involucionista, fruit d’un franquisme sociològic que mai ha abandonat i que,
a l’hora d’actuar, el delata.
Una actuació centrada en la testosterona i no en el raonament,
en la repressió i no en el diàleg, en la citació judicial i no en la reunió
constructiva, en la por i no en la generositat. Ningú vol viure en un país així,
per això Catalunya acabarà independitzant-se i probablement no sigui l’única
CCAA que lo faci.
El règim del 78 ha mort, l’han matat Rajoy i el PP, que no van
dubtar en escanyar a Catalunya (sentencia de l’Estatut, política econòmica,
social, lingüística, inversions, etc.) per recollir alguns vots a la resta del
país. Han valorat malament les senyals d’alarma que se’ls ha enviat des de fa
més d’un lustre, i de resultes el règim ha expirat. La historia els jutjarà.
Es trist que no hi hagi veus discrepants malgrat l’atropellament
a la democràcia, l’atemptat contra la llibertat d’expressió, la guerra bruta, el
menyspreu dels desitjos dels ciutadans, citar a declarar a alcaldes, perseguir
impremtes o paperetes per una cosa que no és un delicte en el nostre codi
penal: fer un referèndum.
No se sap si el motiu d’aquesta unitat és fruit de la comunió
d’idees o més aviat de la repressió de veus dissidents que porten anys
fent: ja sigui dels fiscals (com el Sr. Rodríguez
Sol, fiscal superior de Catalunya[i],
[ii],
[iii])
o dels jutges (Elpidio Silva[iv],[v]
, Baltasar Garzón[vi], [vii],
etc.), periodistes[viii], [ix],
[x],
[xi]
u altres col·lectius[xii],[xiii].
En aquests 6 anys de reivindicació catalana l’estat ha sigut
incapaç de donar arguments sòlits per quedar-se a Espanya, més enllà d’una
historia comú (plena de guerres civils[xiv]
i repressions) o que estem abduïts [xv],
serà que no en tenen?
No hay comentarios:
Publicar un comentario