¿Han vist alguna pel·lícula de judicis
americans, on els advocats interroguen incisivament als testimonis per
agafar-los en algun descuit?
Em ve al cap Tom Cruise preguntant-li al
coronel Nathan (Jack Nicholson), d’“Alguns homes bons”, “¿va ordenar vostè el
codi vermell?”, i la resposta d’aquest, “és clar que ho vaig fer”. Final del
judici.
O la navalla de “Dotze homes sense pietat”,
que se suposa l’arma homicida per ser un model únic, fins que Henry Fonda en
treu una altra exactament igual, evidenciant que ni és única ni és difícil d’aconseguir.
Doncs a Espanya oblidem-nos de tals girs
argumentals, com ha demostrat el TS en el judici als presos polítics catalans,
que és com els defineix la ONU.
Els entesos asseguren que la instrucció té més
forats que un formatge gruyère, fruit de valoracions polítiques que la Justícia
real, la dels ulls tapats, mai hauria de fer; però que sí fa a Espanya vetllant
per la unitat nacional.
No s’ha permès als defensors interrogar bé als
testimonis, no fos cas que a algú se li escapés el riure amb allò de la por a les
mirades, els iogurts o les enganxines.
No han contrastat les declaracions amb els vídeos,
malgrat algunes fossin totalment contraries al que van registrar milers de
votants el 1-O, perquè segons el TS, no hi ha problema en veure el vídeo 1, que
contradiu al testimoni 23, dos mesos desprès de que aquest declarés.
¿Quantes mentides ha ocultat aquesta pèrdua d’immediatesa?
¿La unitat nacional cal defensar-la descafeïnant les proves? Encara no entenc com
el TS va acceptar fer-li la feina bruta a la banda corrupta del PP, en comptes
d’imputar-los, com es mereixen.
Hollywood ha fet molt de mal fent-nos creure que
la Justícia era quelcom seriós i que cercava la veritat.
ACUSO L'ESTAT PER LA FARSA DEL JUDICI A L'INDEPENDENTISME
VISCA LA REPÚBLICA
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
No hay comentarios:
Publicar un comentario