L’oracle de
Delfos era on els grecs anaven a escoltar la resposta dels deus a les qüestions
plantejades pels humils mortals i, veient la devoció dels polítics espanyols
acudint a la Justícia, temo que l’hagin confós amb aquell santuari.
Així com el que deia
l’oracle era inqüestionable, es pretén que tot el que digui la Justícia també ho
sigui, però s’oblida que mentre les respostes de l’oracle venien dels deus immortals,
les dels tribunals venen d’essers de fang amb vicis e interessos.
¿Cal respectar
cegament tot el que vingui dels tribunals? ¿Tan divins els considerem que no els
veiem cap taca? Ah, desmemoriats, ¿potser hem oblidat ja al jutge Pascual
Estevill?
Estevill va
aconseguir una fortuna extorsionant acusats, als que amenaçava sense escrúpols
de ficar-los a la presó, aprofitant-se de l’opinió de que les decisions
judicials no s’han de qüestionar, sinó
respectar-les i acatar-les sempre.
Si va poder seguir
prevaricant i extorsionant és perquè els que l’havien d’haver aturat, els divins
e immaculat jutges que sabien el que feia, miraven en una altra direcció. ¿Respecte
per la justícia o pur corporativisme?
A més va ser promocionat
pel poder, nombrant-lo vocal del Consell General del Poder Judicial, no per la
seva honestedat ni capacitat jurídica, sinó per la seva afinitat al amb el partit
de torn, com ara, perquè això no ha canviat per vergonya nostra.
Dic això perquè veure
jutges retenint a la presó a CDR, després de retirar les acusacions, permetent
que un partit polític exerceixi l’acusació contra un president de govern en el
que assegura que no és un judici polític, mentre Amnistia Internacional demana
alliberar els Jordis, m’ha recordat a Estevill. Seran coses de l’edat.
PROU REPRESIÓ
AMNISTIA PRESOS POLÍTICS
AUTODETERMINACIÓ
No hay comentarios:
Publicar un comentario