Pàtria?, no gracies (català)

La “pàtria” hauria d’identificar-nos a tots, ¿però perquè no ho aconsegueix, per més que extasií a uns quants?

Diuen que la Gran Traïció del 1936, va ser per la “pàtria”, i la van disfressar de Creuada contra les hordes roges, per justificar la massacre de més de mig milió de compatriotes (perquè allà no hi havia cap roig, sinó sols espanyols).

Per la “pàtria” es va reprimir durant la dictadura, el que va suposar l’assassinat de varius milers més i es van dictar unes 80.000 sentències contra dissidents polítics, que serien il·legals a qualsevol país decent.

Per la “pàtria” la corona va trair la línia successòria, a canvi de mantenir el franquisme sense Franco i deixar impunes els crims de la dictadura, per vergonya eterna.

Per la “pàtria” van crear les clavegueres de l’estat, des d’abans de la mort del dictador i, malgrat ara espien independentistes, abans van espiar fins i tot el rei.

El lema de la policia als EEUU és “Servir i protegir”, el que deixa clar quina és la seva missió. A Espanya el lema és “Tot per la pàtria”, el que també aclareix quin valor li donen als ciutadans i quin tracte en podem esperar.

Quan a Galindo el van ascendir a general, desprès d’assassinar i enterrar en cal viva a Lasa i Zabala, va declarar que ho havia fet “per la pàtria”. Quan Tejero va entrar al Parlament, pistola en ma, ho va fer també “per la pàtria”.

Es un lema que els permet crear els GAL, fer la guerra bruta, segrestar pidolaires a l’operació Mengele del CESID, retallar llibertats, pervertir l’estat de dret i fins i tot colpejar ancianes mentre anaven a votar l’1-O.

Per això molts no ens identifiquem amb aquesta “pàtria” imposada il·legalment per colpistes, mentiders i repressors.