Quan el Tribunal Constitucional va tenir un president que era militant del PP, amb carnet i tot, cap jutge va dir res, malgrat aquest fet era clarament contrari a la imparcialitat esperada en tant alt magistrat.
Quan un responsable del PP va presumir de que ells, una banda criminal, segons la pròpia judicatura, controlaben la Sala Segona del Tribunal Suprem “per la porta del darrerre”, cap jutge va protestar ni es va mostrar avergonyit.
Quan el Tribunal Suprem va canviar en 24 hores la sentència que havia dictat per que els bancs paguessin les despeses de les hipoteques, tirant per terra la seva credibilitat i prestigi, cap jutge va dir “aquesta boca és meva”.
Quan es va excarcel·lar Sandro Rosell, en comprovar-se que era innocent i, tot i així, es va premiar amb un ascens a la magistrada que l’había empresonat, cap jutge va denunciar la tremenda injustícia comesa.
Quan van acceptar no investigar qui era M. Rajoy, en els papers de Barcenas, ni la implicació de l’imàn de Ripoll en l’atemptat de Les Rambles, malgrat ser confident del CNI, cap jutge va mostrar la seva indignació.
 |
| Atemptat de Les Rambles, 13 morts i 100 ferits (15 greus) |
¿Pero què passa quan el govern senser, no uns borratxos a la barra d’un bar, sinó els ministres de la nació, questionen a un jutge perquè sembla actuar amb intencionalitat política i no jurídica?
Doncs que aquests mateixos jutges, que haurien de ser els més interessats en treure les pomes podrides de la judicatura, si es que n’hi ha, surten en tromba mostrant un corporativisme propi de hooligans aixelebrats.
Una veritable pena de gente que, a més, esperen que ens els prenguem seriosament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario