El 17 de juny vaig assistir al ple monogràfic de Salut del Parlament,
on pensava que parlarien de com millorar la sanitat, però sols vaig veure un
exercici de desgastar al contrari per tots els mitjans: mentides i mitges
veritats, manipulació i tergiversació, acusacions sense proves i un menys teniment
que rallava l’odi.
Vaig sentir coses que mai hauria cregut, com que els malalts
psiquiàtrics estan lligats i se’ls apliquen electroxocs sistemàticament o que
el govern s’ha inventat la diftèria d’Olot.
Més lamentable va ser escoltar als partits que ens han
hipotecat durant generacions, assegurar que els diners no tenen importància a
l’hora de prestar un serveis públic. O al PP assegurant que no és rellevant que
els diners se’n vagin a Madrid i no tornin.
El moment més vergonyant va ser quan es va menystenir al conseller
Mas Colell per haver anat a Chicago a rebre un doctorat Honoris Causa. Qualsevol
persona que no està orgullosa de que el país tingui un reconeixement així sols pot
ser una illetrada.
Altres proposaven canviar-ho tot de soca-rel, sense aclarir l’alternativa,
en un discurs amb un to que desprenia odi a tot i a tothom. Un es pregunta d’on treuen tant
odi una gent nascuda en democràcia, que no han viscut cap guerra ni dictadura.
Per acabar una pregunta: Han vist com van guarnits els jugadors
del Barça o de l’Espanyol quan representen al club? Doncs al Parlament alguns
es pensen que ens poden representar en bambes i samarreta, perquè a ningú se li
ha ocorregut fer un manual de bones maneres, com si el poble català no fos més
important que un club de futbol.
Estic trist perquè encara no sé què hem fet malament per
donar-los a entendre que volem una política d’un to tan baix i que ens poden
tenir tan poc respecte als ciutadans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario