On ens hem equivocat amb la CUP? (Català)

Encara m’estic recuperant de l’entrevista de la Julia Otero a l’Anna Gabriel i segueixo sense creure algunes de les coses que diu, com que les esquerres estan cohesionades, perquè ells son les úniques esquerres de veritat; o que els fan xantatge amb el pressupost, mentre que el que li van fer a Mas va ser totalment diferent.

Afirma que una feina com liderar el país, sols mereix 1400€ mensuals, el que implica creure que qualsevol serveix per a qualsevol càrrec, perquè si les coses no funcionen vindrà papà Estat a resoldre-les.

Pensa que l’empresari és un esser malèvol i d’una altra galàxia, per això la seva única proposta és donar i repartir.

El treball es dona, amb independència del que es produeixi o de que sigui rentable, oblidant que els països que van fer quelcom similar, sols van aconseguir el desastre econòmic i la seva pròpia extinció.

I la riquesa es reparteix, amb independència de qui l’hagi creat, per això assegura que si s’haguessin incrementat els impostos als rics, no hauríem tingut de fer cap retallada. No dubto que fos així el primer any però i el següent?

Sembla oblidar que a tota acció correspon una reacció. Quan aquesta gent hagués marxat a altres indrets, a qui li augmentaríem els impostos? ¿O es pensa que treballaran i crearan riquesa sols perquè altres se la reparteixin i a més posaran bona cara?

A la pel·lícula “La xarxa social” el rector de la Universitat de Harvard diu que tots els seus alumnes volen crear la seva pròpia empresa. Es l’esperit que va portar a dos joves revolucionaris a crear Apple en un garatge i avui, desprès de transformar les nostres vides, ocupen a 500.000 empleats.

En canvi els nostres revolucionaris volen viure del pressupost públic i tenir un hort urbà per recollir alguna col i alguna ceba.

O no han entès res o ens hem equivocat amb ells.