Una de les paraules més repetides de la polític espanyola és
“corrupció” per raons obvies, però l’hem associat a aquells que es posen d’acord
per ficar la ma a la caixa i emportar-se diners, quan això té un altre nom, que
és “robar” i està penat per la llei.
Personalment crec que hi ha moltes formes de corrupció, fins
i tot sense haver ficat la ma enlloc, per això en el meu llibre “Un país sense
manual d’instruccions” afirmo que sempre he preferit un lladre abans que un mal
polític, perquè mentre el primer se
t’emporta els calers que tens a la caixa, el segon t’hipoteca per 30 anys amb
obres que no necessitem, així que no sols resulta força més car sinó que la
broma l’acaben pagant les futures generacions, perquè ell o ella (els mals
polítics venen en els dos sexes) necessitava fer inauguracions abans de les
següents eleccions.
Però per mi també és corrupció presentar-se a les eleccions
dient que faran una cosa i desprès fer la contraria, tant se val que sigui el
PP amb els impostos o la CUP amb la independència, i no em serveix que aquests
últims presumeixin de no tenir cap imputat simplement perquè no han tingut l’oportunitat.
I què me’n diuen dels que són tolerants amb els okupes, que
envaeixen propietats privades per un suposat anticapitalisme, però el primer
que fan és llogar les habitacions de l’edifici ocupat als que venen al darrera
i quan marxen destrossen el WC perquè no el pugui fer servir ningú més?
No hay comentarios:
Publicar un comentario