Pla Renove extremeny (català)

Durant la Transició es va decidir que les CCAA riques ajudessin a les pobres, per a potenciar el seu desenvolupament, fins aconseguir que arribessin a la suficiència econòmica, una decisió de solidaritat elemental que ningú va qüestionar per entendre-la justa i positiva pel país.

Quaranta anys de subvencions després descobrim que algunes, no sols no han aconseguit la suficiència econòmica, és que ni siquiera ho han intentat, mentre es permeten subvencionar la compra d'electrodomestics o mobles amb els diners de tots.

Això sols es pot explicar per dos motius: el primer, que hi ha una línia molt prima que separa la solidaritat i la presa de pel, que fa temps algunes CCAA van traspassar sense rubor; i el segon, que han arribat a la conclusió de que els demés tenen l’obligació de transferir-los part de la seva riquesa per tal que ells la malgastin.

En el cas de Catalunya la presa de pel és de 16.000 milions d’Euros anuals, casi dues vegades el pressupost de tota la sanitat catalana, que es queda l’Estat, desatenent les necessitats d’un terç dels nens catalans en risc de pobresa, per tal que altres comprin sofàs i cortines.

Fa temps que amb aquestes pràctiques l’Estat va per
dre la credibilitat a Catalunya. 40 anys d’invertir el 10% del que ell mateix proposa en els pressupostos, acaba desencantant a molts que, com jo, no érem  independentistes, fins arribar a la conclusió de que l’única solució per millorar en el futur és la separació.

Però estic convençut de que qui més guanyarà amb la independència serà Espanya, perquè sols quan no tinguin diners per comprar vots, la gent exigirà bona gestió i rebutjarà els bunyols de sempre, votaran a partits honestos en comptes de corruptes i buscaran líders que treballin per la societat en comptes de colpistes somrients incapaços de baixar l’atur del 45%.