El Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola diu que la llei
és un “precepte dictat per l’autoritat en
què es mana o prohibeix una cosa en consonància amb la justícia i per al bé
dels governats”.
 |
| Rosa Parks es va negar a anar al darrera del bus |
Malauradament la història està plena d’exemples de lleis
injustes que eren gàbies per empresonar a tots o part dels ciutadans, el que va
permetre justificar la discriminació sexual i racial, la esclavitud, el treball
infantil, la tortura i altres malifetes.
Totes aquestes lleis van estar vigents fins que algú, com
Rosa Parks amb la discriminació dels negres als autobusos, va decidir que estava
massa cansada per seguir acatant una norma injusta.
Ara a Catalunya li diuen que no pot decidir el seu futur perquè
la Constitució no ho permet, igual que a l’Edat Media els ciutadans no podien canviar
de comarca perquè eren propietat del senyor feudal.
I no sols això, ens titllen d’insolidaris, per voler quelcom
més que les engrunes del que hem aportat; ens diuen desagraïts, per no conformar-nos
amb el futbol i els toros; i no entenen que no estiguem satisfets amb unes lleis
que ja no preveuen l’esclavitud ni el dret de pernada.
El més curiós és que qui ens acusa i pretén alliçonar-nos ho
fa en nom d’un estat que, amb la seva politització de la justícia, les seves pressions
als fiscals que investiguen la corrupció, el cessament de jutges que volen
aclarir crims franquistes y els seus incompliments de mandats internacionals, ha
fet caure la qualitat de la justícia espanyola al lloc 97 del món.
Durant quant de temps podrà mantenir l’estat aquesta situació
en ple segle XXI, amb una justícia desprestigiada, apel·lant a una legislació gàbia
i sense més arguments que l’amenaça contra una cinquena part de població?
No hay comentarios:
Publicar un comentario