miércoles, 11 de septiembre de 2019

Lliçons de patriotisme les mínimes (català)


La Historia l’expliquen sempre los vencedors (els vençuts, o no viuen, o prefereixen oblidar) i en conseqüència l’alineen sempre entre els seus aliats. Aquesta sentencia, d’Antonio Gala, es compleix a Espanya millor que arreu del món.

Els vencedors en van matar tants que els que van quedar van optar per oblidar, fins el punt que recordar la República, l’últim règim legítim que hi va haver a Espanya, resulta ara sospitós i mereixedor de repulsa i condemna.

Hem assumit tant les tesis dels guanyadors que condemnar la usurpació del poder per una classe colpista i corrupta, l’espoli del país, el retràs econòmic, la fam, la incultura, l’aïllament internacional o la mediocritat política, resulta avui radical y revolucionari.

Ens hem acostumat tant a que ens robessin el país i a que el gestionin com la seva masia particular, que condemnar les medalles a un torturador o els títols nobiliaris concedits a assassins i violadors, resulta estrany i fins i tot perillós.

I el més curiós de tot és que els còmplices d’aquelles malifetes, els que han convertit Espanya en una cloaca política, els que la mantenen en la misèria econòmica i social, i per la nostra desgracia encara la lideren, volen donar-nos carnets de bons o mals espanyols.

¿Potser creuen que la visió de la bandera ens extasia fins el punt d’oblidar que l’actual règim és il·legítim, perquè va ser imposat per un dictador? ¿O pensen que el DNI ens retalla el sentit comú per oblidar que la Constitució és el fruit d’un xantatge?

¿Hem d’acceptar lliçons de patriotisme dels que van perpetrar la major traïció a Espanya i la major massacre d’espanyols de la nostra historia, o dels còmplices i vividors que porten més de 80 anys defensant aquesta usurpació il·legítima de l’estat?



ACUSO L'ESTAT PER LA PERSECUCIÓ A L'INDEPENDENTISME
LLIBERTAD PRESOS POLÍTICS
VISCA LA REPÚBLICA

No hay comentarios:

Publicar un comentario