Qui és l’excloent? (català)

Emigrants espanyols anys 50

Els polítics juguen con volen amb els conceptes i les paraules, unes vegades en contra de l’ús habitual que els donem la resta dels mortals, i altres fins i tot en contra del mateix sentit comú, sense que el que diguin resisteixi una mínima crítica.

Un bon exemple és la paraula “irresponsable” que de vegades fan servir per insultar a un adversari però que no van dubtar en posar-la a la Constitució, referida al cap de l’Estat, i es van quedar tan amples, assegurant fer-li un favor.

Una de les paraules que s’han posat de moda és “excloent”, per acusar-nos als catalans pel nostre desig de deixar el que alguns consideren el Jardí de l’Edèn i nosaltres un abocador indecent fruit de la tirania de Franco i de la corrupció dels seus còmplices.

Farien bé de reflexionar abans de parlar, per allò de que “per la boca mor el peix”. La paraula “excloent” significa, segons la Real Acadèmia de la Llengua: que exclou, deixa fora o rebutja.

Els recordo que hi ha 1’7 milions d’andalusos emigrats als que la seva terra va “excloure”; que Galicia “deixa fora” a milions de gallecs que va tenir de marxar; que el 40% dels extremenys són “rebutjats” per la terra on van nàixer.

 I podríem afegir els més de 150.000 asturians que viuen fora d’Astúries, les comarques d’Aragó que han perdut fins el 50% de la seva població, els milions de castellans emigrats, els 130.000 canaris o els més de 500.000 exiliats por la Guerra Civil.

En canvi més del 60% de la població catalana és fruit dels fluxos immigratoris d’aquest segle, per tant jutgin vostès mateixos qui són els “excloents”.

PROU REPRESIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ