La dreta i l'indult (català)

Em sorprèn la dreta espanyola que es torna histèrica amb la possibilitat de que s’indulti als presos polítics catalans (com els nomena l’ONU) però no s’immuta davant el fet d’haver empresonat a càrrecs electes que només volien complir el que li demanaven els ciutadans.

Proclama que cal complir les lleis però, per condemnar a l’independentisme, no ha dubtat en tergiversar aquestes lleis, formar grups il·legals de policies per crear informes falsos i saltar-se totes les recomanacions internacionals que demanen tolerància i llibertat.

Ara presumeix d’europeista però s’oblida de que els delictes pels que van ser condemnats només son delicte a Espanya, per això s’han pogut fer referèndums a Escòcia, a Nova Caledònia o a Llombardia sense que ningú hagi muntat l’esperpent d’aquí.

De fet no hauria d’estranyar-me perquè és la mateixa dreta que ara es fa dir constitucionalista, malgrat que el 1978 va fer campanya contra la constitució i va votar NO a la seva proclamació.

És la dreta còmplice del dictador, aquell que va trair Espanya i va assassinar a més de mig milió d’espanyols, que a la seva mort es va presentar com demòcrata de tota la vida i nosaltres ens ho vam creure.

Diuen defensar les regles de la democràcia però li sembla igual treure els tancs al carrer i fer un referèndum. I assegura vetllar per la dignitat nacional però empresona a qui volia dissoldre una manifestació mentre indulta a torturadors o als creadors del GAL.

I aquesta és la dreta que vam votar malgrat saber que era la més corrupta de tota Europa, la que ha guanyat a Madrid, per permetre que la gent es prengui una canya en plena pandèmia. Començo a pensar que potser ens mereixem el que ens passa.

 

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ