Què li passa a l’esquerra?

Desprès de les eleccions a Madrid em pregunto ¿què li passa a l’esquerra espanyola, que és incapaç de fer un projecte atractiu pels electors, malgrat tenir al davant a la dreta més rància, corrupta e incompetent de tot Occident?

Potser no s’han assabentat de que, com deia Naisbitt,  el 1957 els treballadors de coll blanc van superar en número als de mono blau i per això les seves crides “als treballadors”, com es feia els anys 30 del segle passat, ja no mouen a ningú.

O tingui quelcom a veure amb el fet de que, en comptes de parlar de propostes de futur, estan perduts en el políticament correcte, amb tot allò dels “membres y membras” encara que mai afegeixen “taxistes i taxistos” o “futbolistes i futbolistos”?

Pot ser per aquesta creuada en contra del patriarcat que inclou retirar La Caputxeta  Vermella de les biblioteques infantils, per substituir-la per contes que mostrin als nens de 5 anys la diversitat sexual LGTB.

O be per aquetes polítiques proteccionistes dels menors sense papers, que es converteixen en una crida a la immigració il·legal, perquè no tenen en compta que on han d’estar els menors de edat és amb els seus pares.

Però també podria ser per aquest costum que té l’esquerra, sempre que governa, de repartir el que no tenim i acabar hipotecant-nos per més de una dècada, fet que compromet el nostre futur i el dels nostres fills.

Podrien provar de fer neteja institucional i generar treball real. Ho dic perquè Catalunya va rebre varius milions d’immigrants (i Espanya va enviar varius milions més a la resta del món) i mai van demanar subvencions, demanaven feina.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ