Pobre Espanya (català)

¿Quin honor hi ha en un estat dissenyat per protegir delinqüents? ¿Quina dignitat hi ha en acceptar una corona de mans d’un dictador, traint al propi pare? ¿Quin orgull hi ha en una Constitució que és la coartada per mantenir un règim il·legítim?

Es indecent pagar adulteris amb diners públics. Es una vilesa fabricar proves falses. Es malvat premiar a qui empresona innocents. Es molt poc seriós incomplir els compromisos. Però tot això queda impune, suposadament en defensa d’Espanya.

Avergonyeix un estat que segueix protegint un règim feixista, sortit de la Gran Traïció del 36, impulsada per la dreta intolerant, que rebutja les regles del joc quan els resultats els son desfavorables.

Els còmplices del dictador, que segueixen al poder, no accepten que el món ha canviat, que la seva ideologia va ser prohibida pels seus crims i que, en el segle XXI, no es pot governar amb mentides, censura, presó i força bruta.

Per això segueixen com sempre, abans assassinaven legalment als adversaris, ara busquen la seva mort social i política, d’aquí venen les policies “patriòtiques”, els jutges amics, els periodistes afins i les lleis d’amnistia que impedeixen remoure el seu fems històric.

No han entès que, en el món de les comunicacions, més que mai abans a la història, no n’hi ha prou de semblar honest, sinó que cal ser-ho, perquè la veritat acaba sortint i tothom se’ns assabenta d’ella.

Pobre Espanya, ha perdut Catalunya, encara que falti la data de separació, però no serà la única en marxar perquè ningú vol viure en un estat sense honor, dignitat, ni orgull, y tampoc vol ser avergonyit amb tanta indecència, vilesa, maldat i manca de seriositat.