“Cordó sanitari” és el terme que va fer servir eufemísticament la monarquia absolutista espanyola per tancar el país a les idees de la Il·lustració francesa, que qüestionaven l’Antic Règim i van acabar en la Revolució i posterior decapitació de Lluís XVI.
Es tracta d’un terme retrògrad i excloent, que cap demòcrata, que cregui que la sobirania popular te algun valor, hauria de fer servir perquè els resultats de les eleccions no s’haurien de cuinar entre perdedores sinó acatar-se amb respecte i humilitat.
No estic defensant a l’extrema dreta, Deu me’n guard, però si es perden les eleccions davant d’un partit racista, masclista, classista i que defensa sols a la classe privilegiada, cal preguntar-se què s’està fent malament, no fer un pacte per burlar els resultats.
Amb el nostre sistema electoral, que permet la unió de perdedors contra el guanyador, cap partit te incentius per cercar bons candidats, per fer propostes engrescadores i, molt menys, per reflexionar sobre perquè els electors no els voten.
Viuen en un món propi, creient-se fabulosos per aconseguir als despatxos el que no han aconseguit a les urnes, sense importar-los el país ni les institucions, el que els interessa és que aquest sistema pervers no canviï, perquè és l’únic fet a la mida de la seva mediocritat.
I com que no hem après res de la historia, ni de l’endarreriment que va suposar pel país aquell primer “cordó sanitari”, ara l’hem repetit, però no contra VOX, que forma part del sistema, sinó contra qui amenaça el Règim del 78: l’independentisme català.
No hay comentarios:
Publicar un comentario