Però els centres de decisió estaven lluny, les comunicacions eren nefastes, la informació arribava amb retard i la majoria dels ciutadans no tenia ni el coneixement ni la formació per triar.
Això va obligar a triar a representants, persones formades, suposadament honestes i voluntarioses, disposades a deixar-ho tot per desplaçar-se als centres de decisió i defensar els interessos dels seus representats.
Avui dia les comunicacions son molt millors, rebem la informació de forma immediata, els ciutadans estan millor formats i, el més important, confien mes en els seus propis criteris que en els dels seus representants.
Per això el president Macron, acaba de proposar un canvi en la Constitució francesa per donar més veu als ciutadans, a través de referèndums, com quelcom inevitable per salvar la democràcia.
I aquestes declaracions les fa el mateix dia que el ex-president d’Extremadura, Rodríguez Ibarra, diu sentir-se violat perquè alguns qüestionem la Constitució.
A Espanya els representants no coneixen als seus votants i sols es deuen a qui els va posar en una llista electoral, la seva formació deixa bastant que desitjar i molts, com el PP, no son més que una banda criminal, segons la Justícia.
Això sí, segueixen donant-nos lliçons de moral i, per tal de defensar els seus privilegis indecents, ens amenacen amb la Constitució, com abans ho van fer amb la Inquisició.
Qüestionar la Carta Magna és una obligació dels ciutadans mentre sols serveixi per assegurar la impunitat del cap de l’estat, i si a més limita el progrés o no ens permet decidir el nostre futur, ¿per a què la volem?
No hay comentarios:
Publicar un comentario