Mesures d'austeritat (Català)

Recorden cóm es va sortir de la recessió que va suposar el crac del 1929? No va ser amb les polítiques d’austeritat del govern de Herbert Hoover, sinó amb les d’inversió pública que va suposar el New Deal de Franklin D. Roosevelt.  

Recorden cóm es va aconseguir la reconstrucció d’Europa desprès de la II Guerra Mundial? No va ser amb l’austeritat sinó amb la inversió que va suposar el Pla Marshall.

Saben a quins països del bloc socialista els va costar més sortir de la crisis desprès de la caiguda del comunisme? Als que van aplicar les mesures d’austeritat proposades pel Fons Monetari Internacional (FMI). I el mateix va passar a l’Extrem Orient durant el canvi de mil·lenni.

Això mateix està passant ara a Europa on Grècia,  que segueix fidelment els mandats del FMI, està a la banca rota, amb uns nivells d’atur mai vistos i amb un problema de salut pública de primer ordre a causa dels suïcidis, el sida, les infeccions de tot tipus i fins i tot brots de malària. Per contra Islàndia, que es va negar a seguir tals dictats ha sortit reforçada i és ara més rica que abans de la crisis, desprès d’un referèndum democràtic en el que la població va decidir no pagar la festa dels bancs i dels rics malbaratadors.  

  

Explico això perquè ha sortit un llibre “Por qué la austeridad mata” que demostra amb xifres que, des de fa casi 100 anys, les mesures d’austeritat són les més ineficients per sortir de les crisis. La pregunta llavors és: Per què se segueixen aplicant? Molt senzill, per ideologia.

Els que fan la política econòmica no treballen científicament per veure si una mesura serveix o no, simplement apliquen allò que s’ajusta millor a les seves idees. Traslladat a la medicina seria com si  el metge decidís si fa servir antibiòtics i citostàtics o segueix fent sagnies. 

Saben quines polítiques ha impulsat el Govern d’Espanya a l’actual recessió? Doncs aquelles que han demostrat pitjors resultats. Això sí, hem quedat bé davant el FMI, encara que sigui a base d’arruïnar al país, eliminar a la classe mitja, incrementar la pobresa,  rescatar a bancs immorals, premiar a defraudadors i a especuladors i mantenir uns nivells d’atur estratosfèrics.

Però el Govern diu que anem bé perquè han augmentat el número de milionaris, el que no ens diu és quants d’ells són espoliadors dels recursos públics o ex membres de bancs rescatats que es van posar sous i indemnitzacions milionàries amb els nostres diners.