Sobre la corrupció (Català)

Una de les paraules més repetides de la nostra política és “corrupció”, que associem únicament als actuals polítics que posen la ma a la caixa, oblidant que hi ha moltes altres formes, que no es limita a la classe dirigent i que és tan antiga com l’home mateix.

Cal recordar que aquest és el país del Lazarillo de Tormes, del Buscon o de Rinconete i Cortadillo, una terra de pinxos, mes amants de la festa que de treballar i més amoïnats de buscar-se la vida que de guanyar-se-la, i qui pensi que aquesta herència es pot canviar de cop, s’equivoca.

Per això defraudar a Hisenda o no pagar l’IVA és un dels esports nacionals; les empreses energètiques ens cobren més del compta; els bancs enganyen avis; els venedors de cotxes tenen preus diferents segons com vesteix el client; o els okupes, que diuen ser anticapitalistes, lloguen les habitacions dels edificis ocupats; per exemple.

Aquesta i no altre és la raó per la qual hi ha corrupció a tots els partits i sindicats que han remenat les cireres, i els que presumeixen d’estar nets és perquè encara no han tingut oportunitat, si no em creuen, donem temps al temps. 

Poden pensar que soc pessimista en aquest terreny, però no és cert.  Desprès d’analitzar d’on venim i quina és la tendència, considero un bon indicador que el nivell de tolerància de la gent envers la corrupció hagi baixat i és molt significativa la caiguda d’alguns governs.

Als escèptics els recomano llegir “La otra cara del caudillo”, d’Angel Viñas, que explica com era l’enriquiment durant la guerra i la postguerra, i que m’ha servit per entendre que fos normal que al llibre preparatori per accedir al batxillerat, adreçat a nens de 8 o 9 anys, hi haguessin problemes del tipus “un pagès té 50 litres de vi que pot vendre a 5’4 Pts. el litre: quan guanyarà si li barreja 20 litres d’aigua i el ven a 5’2 Pts. el litre?”