Prefereixo el lladre (Català)

Com que sembla que en aquest país estem condemnats a posar al front d’empreses e institucions a lladres o mals gestors, no sé què pensaran vostès però jo prefereixo als primers. 

En primer lloc surten molt més barats. Si no em creuen comparin al Sr. Millet que, desprès de 19 anys al Palau, es va  emportar de 20 a 30 milions, amb la mala gestió a Catalunya Caixa, que ens ha costat més de 12.000. Això és perquè el lladre roba els diners de la caixa, mentre el mal gestor ens hipoteca per varies dècades, com han fet amb l’operació Castor, que pagarem nosaltres i els nostres fills durant els propers 30 anys.

En segon lloc, si s’agafa a un lladre se’l pot ficar a la presó i exigir-li que torni els diners (vull dir que s’hauria de fer si fóssim un país seriós i que respectés als ciutadans que en són les veritables víctimes), mentre que al mal gestor, no.

Tercer, el lladre sap que està fent quelcom malament, robar; mentre el mal gestor segueix convençut de que ens està salvant la vida. Per això a Catalunya Caixa l’equip directiu es pujava el sou amb els diners que rebien del rescat bancari.  

I quart, perquè el lladre no és referent per a persones honrades. En canvi, després de tant temps tractant als mals gestors com als pro-homes de la societat, de permetre’ls sous fabulosos, privilegis i prebendes, són els herois que els joves volen imitar, així que les ments més privilegiades del país també somien amb fer productes financers per enganyar avis en comptes d’investigar com eradicar la pobresa o lluitar contra les malalties.

Si alguna vegada ens decidim a pagar per l’aportació real que cadascú fa a la societat, ens adonarem que aporta molt més un escombriaire, una infermera, un metge o un mestre, que tots aquests banquers i polítics que ens han arruïnat.