Qüestió d’història (Català)

Per què s’enfaden els nacionalistes espanyols si el pitjor enemic per a sentir-se orgullós del país és la nostra pròpia historia, que no podem esborrar?

Quan va arribar Carles V no parlava ni una paraula de cap de les llengües de la península, i sols li interessava Espanya per finançar l’imperi i les guerres europees amb l’or i la plata que venia d’Amèrica.

Malgrat tot va acabar donant llibertat de culte i de comerç als europeus, mentre cedia a les pressions nacionals per mantenir als espanyols sota el vell feudalisme de sempre i amb l’església més retrògrada del continent.

El que van fer els Àustries amb Alemanya, ho van repetir els Borbons amb França, desinteressant-se pels afers nacionals en benefici de la potencia veïna i deixant al poble espanyol a la seva sort sota la mateixa oligarquia caciquil i eclesiàstica de sempre.

Fins a tal punt contrasta la valentia i el coratge de la ciutadania del 2 de maig amb la mediocritat dels seus dirigents, que Ferran VII va arribar a agenollar-se davant Napoleó en oferir-li la corona d’Espanya.

Antonio Canovas del Castillo

La resta de la història la coneix tothom: Al crit de "visca les cadenes” o de “lluny de nosaltres la funesta mania de pensar” hem tingut més de 100 cops d’estat en els últims tres segles.

L’únic que no ha canviat ha estat un exèrcit disposat a sotmetre al país, en benefici d’una classe privilegiada i despòtica, que busca mantenir el seu estatus a través de la misèria i la ignorància d’un poble controlat per l’església.

En fi, una historia tan trist, que el mateix Cánovas del Castillo, President de Govern e impulsor de la constitució  de 1876, quan va ser interpel·lat pel redactor de la mateixa per tal que l’orientés sobre qui són els espanyols, va suggerir amb sarcasme “Posi que són espanyols els que no poden ser una altra cosa”.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!