Com una novel·la negra (Català)

Els girs argumentals que està seguint el procés d’independència i la proclamació de la República catalana ja se situen a l’alçada de les millors novel·les negres, sobre tot desprès del viatge del Sr. Puigdemont a Brussel·les.

Ja sigui per demanar asil polític, fer un govern a l’exili o sentir-se més segur, per primera vegada a l’historia Espanya tindrà de demostrar si la nostra democràcia compleix els estàndards europeus, cosa que no va fer després de 1939, quan els enviats de la República pràcticament no van ser escoltats en una Europa amenaçada pel nazisme; ni després del 1978, quan el continent confiava que la transició hauria posat fi, no sols a la dictadura, sinó també al franquisme.

Ara no hi haurà més remei que justificar, davant els socis europeus, si la politització dels màxims òrgans de la justícia, començant pel Tribunal Constitucional, és compatible amb una democràcia moderna; si el rebuig als referèndums i l’ús de la força contra ciutadans que volen emetre un vot, estan emparats per la nostra constitució, o ho estan la detenció de presos polítics i l’ús de mètodes il·lícits contra els adversaris.

Tindrà d’aclarir per què a les querelles contra polítics del PP es tarda fins a 10 anys en declarar, mentre els membres destituïts del Govern de la Generalitat ho fan en menys d’una setmana.

Hauran de convèncer al món de que l’estat no té cap connivència amb els manifestants violents que darrerament han sembrat el terror als carrers de Barcelona, Valencia o Zaragoza, portant banderes pre-constitucionals i proferint visques al franquisme.

A més ha de defensar una diplomàcia, el màxim responsable de la qual menteix en directe davant la BBC, coacciona a totes les cancelleries mundials contra el reconeixement de la República catalana i les amenaça si no responen el que ella pretén.

Una tasca difícil e ingent.