Primer lo primer (Català)

Els aconsello que tornin a veure la pel·lícula “Vencedors o vençuts? El judici de Nuremberg”, no sols per l’excel·lent interpretació d’aquests gegants del cinema que eren Spencer Tracy, Burt Lancaster o Marlene Dietrich, sinó perquè és molt il·lustrativa del que hauria d’haver passat a Espanya però no va passar.

Com recordaran, la pel·lícula no tracta dels judicis als grans criminals nazis, sino que se centra en els que li van donar una certa legalitat al nazisme: els jutges que van col·laborar amb aquell règim per convicció o perquè tenien una família que mantenir.

Els explico això perquè el govern de Madrid sembla estar pensant seriosament en treure Franco d’aquest monument al dictador que és el  Valle de los Caídos, amb l’argument cert de que Alemanya no te monuments a Hitler, ni Itàlia a Mussolini.

I és que quan aquests dos països se’n van adonar de l’aberració que era el feixisme, el van jutjar i el van eradicar de la seva vida pública i jurídica, per això no permeten ni els monuments ni els tribunals feixistes.  

Espanya, en no haver superat el franquisme, no l’ha jutjat ni eliminat, per això no sols mantenim els seus monuments sino quelcom molt pitjor, els seus tribunals de justícia amb noms actualitzats, com l’infame Tribunal d’Ordre Públic, reconvertit en Audiència Nacional.

¿Creuen que l’actual Alemanya hauria permès que existís un tribunal polititzat, amb jutges com els que es jutgen a la pel·lícula, nomenats a dit per les seves idees polítiques i no per les seves qualitats jurídiques? Doncs a Espanya no en tenim un sino dos: l’Audiència Nacional i el Tribunal Superior de Justícia.

Si el govern del Sr. Sánchez de veritat vol fer un bon servei a Espanya i als espanyols, abans de treure un mort de la seva tomba, hauria de tancar aquests dos tribunals.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS, 
EMPRESONATS SENSE HAVER COMÈS CAP DELICTE 

VISCA LA REPÚBLICA