Què triarien vostès? (català)

 Potser es preguntin perquè aquest meravellós país té una classe política tan mediocre. Els donaré un motiu, que no l’únic. Imaginin que són joves poc formats, amb escasses capacitats, decidint entre dues formes de guanyar-se la vida: quina triarien?

La primera és buscar una feina d’acord amb les seves limitacions, probablement amb un sou mileurista, que no els permetrà viure folgadament, ni comprar la casa dels seus somnis, però sí els garanteix un futur ple de privacions i frustració.

L’altra consisteix en pul·lular per un partit polític, acostar-se a una bona ombra i riure-li totes les gracies, a l’espera de que arribi el seu moment per fer llenya de l’arbre caigut (o empès per vostè) i intentar substituir-lo per viure de la política.

Aquesta alternativa els donarà un sou superior i altres prebendes com dietes, sobre sous, afalacs, respecte, les FFSS es quadraran al seu pas i potser fins i tot li arreglin el currículum, a més per una subvenció els mitjans amics només parlaran de les seves bondats.

Vist així és fàcil entendre per què la política espanyola està plena de gent sense ofici ni benefici (fora del partit), que no podrien ni servir el cafè en una empresa seriosa (els Rivera, Arrimadas, Casado, Pedro Sánchez, Susana Díaz, Cristina Cifuentes i un llarg etc.).

Amb aquesta realitat no és estrany que el país no millori perquè els que li haurien de donar impuls ni en saben ni poden desenvolupar una tasca que els supera.

Clar que ells no tenen la culpa d’haver triat la segona alternativa, els culpables som nosaltres per donar-los tantes facilitats i per posar el país en mans qualsevol, sense exigir-li res a canvi, ni siquiera responsabilitats quan malbaraten els nostres diners.

ACUSO L'ESTAT PER LA PERSECUCIÓ 

A L'INDEPENDENTISME

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

VISCA LA REPÚBLICA