El gran desconcert (català)

He acabat de llegir “El Rey al desnudo” d’Ernesto Ekaizer i “La armadura del rei” d’Albert Calatrava, Eider Hurtado i Ana Pardo Vera, i no sé si m’han indignat més les presumptes irregularitats del rei emèrit o la forma com les institucions l’han protegit.

No repetiré les suposades corrupteles perquè estan publicades en aquests dos magnífics llibres i en molts altres, a més, gracies als mitjans de comunicació internacionals, avui també els nacionals els airegen.

Tampoc tinc arguments per dir si son o no certs, però és sospitós que el seu propi fill, Felip VI, reconegui que els diners del seu pare no són nets i per això renunciï a la seva herència.

També inquieta el fet de que la Fiscalia tanqui el caso, apel·lant a la immunitat del emèrit i no a que, després d’una ferma investigació, hagin demostrat que els fets que se li atribueixen siguin falsos, com voldríem tots.

Ara diuen que Joan Carles I vol tornar a Espanya i, malgrat jo sigui republicà, no em sembla malament, però no sé si pensaran el mateix els que el van empènyer a marxar que, segons els llibres esmentats, va ser la pròpia Casa Real.

No entenc que la Constitució sigui la coartada per deixar impunes possibles delictes, que les institucions protegeixin la corrupció, o que Pablo Hassel estigui a la presó per denunciar el que admet Felip VI, el que no nega la Fiscalia i el que publiquen els mitjans del món sencer.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ