No sé per boca de quins espanyols parla el Sr. Aznar, però no entenc per quins motius intentar tornar els afers polítics a la política i treure’ls dels jutjats, on el PP els va portar per la seva incompetència, hauria de avergonyir a algú.
Personalment el que em fa vergonya és haver tingut un president de govern que va tenir el 85% dels seus ministres imputats o empresonats per corrupció i que va convertir el seu partit polític en una banda criminal, segons els propis tribunals amics.
Em fa vergonya un president que ens va ficar en una guerra il·legal i , desprès d’assassinar a milers de persones, no ha tingut la decència de demanar perdó pel mal causat.
Em fa vergonya un ex cap d’estat que ha tingut una actuació tant criticable que fins i tot el seu propi fill l’ha rebutjat, però encara me’n fa més que un ancià de 85 anys no pugui passar els seus últims dies al costat dels seus fills, per molt daurada que sigui la seva gàbia.
Em fa vergonya un país en que el seu president de govern, com ha fet el Sr. Sanchez, reconeix que les institucions de l’estat son emprades per perseguir adversaris polítics, com si fóssim una vulgar república bananera.
I em fa vergonya una dreta, tan convençuda de que el país es seu, que sempre ha interromput violentament els períodes de governs progressistes: O’Donnell el 1856, Pavia el 1874, Primo de Rivera el 1923, Franco el 1936 i ara ho tornen a intentar.
En fi, com poden veure vostès, a cadascú li fa vergonya coses diferents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario