En memòria de Ricard Rico

Avui, 22 de febrer, és un dia trist perquè aquesta matinada  ha mort en Ricard Rico Radua. El Ricard era supervisor del torn de nit a l’Hospital de Sant Andreu quan jo hi vaig entrar a treballar l’any 1980.

Era l’ànima del torn, un gran company i un magnífic professional, sempre disposat a donar un cop de ma per resoldre qualsevol problema. Però per sobre de tot el Ricard era un amic i una excel·lent persona.

Era l’individu més passional i inquiet que he conegut mai, per això vivia intensament el “carpe diem”, mentre els demès l’esmentem de passada sense creure’ns-ho de debò.

Sempre s’estava movent, encetant nous projectes, provant noves feines en camps diversos però, per sort, desprès tornava a la seva passió: la infermeria, el tracte amb el malalt i l’atenció als altres.

Darrera del seu irònic sarcasme, el Ricard mai va poder amagar la seva immensa bondat ni aquell cor tant gran que no li cabia dins el pit.

Recordo moltes de les seves paraules, els seus gestos, els seus consells que tant em van ajudar quan jo començava, per això no va tardar gaire en convertir-se en un dels meus millors amics i en fer-me de padrí de boda.

El Ricard en ha deixat, és un dia trist per als vells de l’Hospital de Sant Andreu i també per als companys d’Althaia on va continuar la seva vida laboral, mentre jo prenia altres camins.  

Amor i reconeixement per l’amic que se’n va i deixa un forat a l`ànima, perquè ens ha marcat tant profundament. Sempre et durem dins nostre.