Sr. Monago (català)

En primer lloc vull donar-li les gracies per tornar a il·lustrar-nos amb les seves declaracions, aquesta vegada parlant de les ambaixades de Playmobil, per afegir que "Si a mi em donen la xarxa de ports, aeroports, autopistes, autovies, polígons industrials i infraestructures..”

Amb la seva petició de que simplement li donin les infraestructures perquè vostè ja sabrà com fer les coses, i podrà lligar els gossos amb llonganisses, cau en aquesta mentalitat tan espanyola de no valorar ni l’esforç, ni el treball, ni la iniciativa, ni el risc, ni la creació de riquesa, aquesta mentalitat que va decretar el “cafè per a tots” com a forma de gestionar l’Estat. Un sistema que suposa que tothom serveix per a tot, així que no cal professionals perquè podem passar amb qualsevol que tingui el “nostre” carnet polític. 

Llàstima que la idea estigui tan equivocada, perquè pretén plantar cebes i recollir patates, sense dedicar-li temps a preparar el camp, a llaurar-lo, regar-lo o cuidar-lo, per desprès esperar la mateixa collita de qui s’ha esforçat e invertit tot l’any, amb l’excusa de que si tingués les mateixes terres aconseguiria treure moltes patates.

Les coses no funcionen així enlloc. Per més dur que sigui hauria de saber que es recull allò que es planta, i que la collita sol estar relacionada amb l’esforç que se li dedica. Voler tenir els monuments de Florència, sense haver permès que existís un Miquel Àngel i un Leonardo, és pura il·lusió; i lamentar-se per no tenir un Silicon Valley al costat de casa, que li hauria permès inventar Google, Apple i Facebook, és una estupidesa i una manipulació que ni els espanyols ni els extremenys es mereixen.   

Sobre les ambaixades, sabrà que també tenen la funció de ser un focus d’atracció de negocis per al país d’origen. Però quan el govern és tan deslleial que assegura que “abans alemanya que catalana”, com van dir vostès en el cas d’Endesa, entendrà que un territori que vulgui competir en el món real, y no en la fantasia subvencionada on està bona part d’Espanya, té l’obligació de buscar-se la vida per atreure aquestes empreses pel bé dels seus ciutadans. Si vostès fessin el mateix, potser les coses els anirien millor.

Per últim vull felicitar-lo per la seva capacitat de negociació perquè el primer que demana és la xarxa de ports, del que dedueixo que aviat Portugal es convertirà en la tercera província d’Extremadura, com ja avançava en declaracions anteriors, en afirmar que el temps de la Mediterrània havia passat i ara era el temps del “seu” mar. Enhorabona.