Per fi, el passat 23 de desembre, els alcaldes de la Catalunya Central han posat
de manifest el malestar de tot el territori amb l’autopista Manresa Terrassa.
Es veritat que van uns 20 anys tard, però benvingut sigui el gest.
El cert és que la C-16, a la que van anomenar autopista de muntanya per
justificar revolts, peraltatges i esllavissades injustificables, ha estat un
llast en coptes d’un motor pel desenvolupament per a les comarques interiors del
país.
Des de la seva inauguració ha estat una de les més cares de l’Estat i, si
afegim els peatges de Sant Cugat i dels Túnels de Vallvidrera, resulta que anar
de Manresa a Barcelona és un luxe a l’abast d’uns pocs privilegiats.
Es lamentable que si no vols passar per l’autopista, l’alternativa sigui una
carretera que l’any 2012 va causar 11 morts per accidents.
I encara és més lamentable que si et negues a pagar el peatge directament,
el pagues indirectament, perquè la concessionària va cobrar el 2014 uns 36
milions d’euros de tots els catalans, ja que el contracte li garanteix uns
ingressos així que el que no guanya per l’ús li compensa la Generalitat.
Si vostès tinguessin uns ingressos de 36 milions d’euros, tant si presten
un servei com si no, tindrien algun incentiu per fer-ho bé? Es preocuparien de
tractar millor al client per fidelitzar-lo?
Autema tampoc l’ha tingut, per això s’ha negat a obrir les barreres fins i
tot quan un accident ha deixat la C-55 impracticable, és a dir comarques
incomunicades, durant hores. Han arribat a declarat cínicament que les obres
els van bé perquè els augmenten els viatgers.
Ara els alcaldes han dit prou, i la Generalitat ha de fer el mateix prenent
mesures per acabar amb unes pràctiques que, el propi conseller Santi Vila
reconeixia al Regió 7, el 19/07/2015, que són abusives.
No hay comentarios:
Publicar un comentario