Crisi de governabilitat (Català)

Espanya té serioses dificultat per formar govern, com abans li va passar a Catalunya, tot i que aquesta va trobat una sortida menys rocambolesca. Unes terceres eleccions no canviaran gaire el panorama, ni milloraran les expectatives de tenir un executiu potent i qualificat. Hi ha municipis amb 9 grups polítics per a 11 regidors, el que en dificulta la presa de decisions. Estem davant d’una greu crisis de governabilitat. 

40 anys afavorint als partits que tenien la clau per formar govern, donant-los més responsabilitats de les obtingudes a les eleccions, ha eliminat el desig de crear coalicions programàtiques i ha fet aparèixer partits que no aspiren a guanyar, sinó a convertir-se en la frontissa imprescindible per governar i assolir així uns càrrecs i un poder que no els han donat les urnes.

Tenim doncs un dilema entre representativitat i governabilitat. Si seguim com fins ara, o incrementem la representativitat, com proposen alguns, ens podrem considerar moderns, però estem abocats a la ingovernabilitat de l’estat, de les CCAA i dels ajuntaments. Per contra si prenem mesures per limitar la representativitat (fer primàries com als EEUU o segona volta com a França) correm el risc de ser titllats de poc demòcrates, però garantirem la governabilitat futura, afavorint las majories.

El dilema està servit i el lector decidirà què prefereix. Per la meva banda no necessito tenir-los al davant per saber que en aquest país, com en qualsevol altre, hi ha intransigents a cada extrem de l’electorat que voldrien eliminar als que no opinen com ells. No estic segur que sigui bona idea portar-los al Parlament, ni oferir-los dirigir institucions, ja que sense ells probablement tot funcionaria millor.