Imaginem-nos una família
composada per un matrimoni, un fill menor i l’anciana mare d’ella. La parella,
que ja no recorda por què es van casar, hauria d’haver-se separat abans de
començar a fer-se la vida impossible, després que ella es tornés ludòpata i ell
alcohòlic.
Las baralles son constants,
amb agressions mútues. El nen rep per ambdues parts i han tingut de portar-lo varies
vegades a urgències. Només les llàgrimes maternes van evitar que els prenguessin
la custodia quan li van trencar el braç d’una pallissa.
A l’anciana ara només la
pica la seva filla, però molt de tant en tant, el gendre es manté al marge des que
es va abalançar sobre ella i va estar a punt d’escanyar-la. Per sort al final es
va contenir per no acabar entre reixes.
Després de la darrera bronca,
ella va enverinar el menjar i casi va acabar amb l’anciana y amb el nen. Quan
se’n va adonar el marit, li va clavar una punyalada al cor i després es va
suïcidar llençant-se pel balcó.
La mort d’ella sortirà a tots
els informatius, se li farà un minut de silenci i s’afegirà a les estadístiques
de dones mortes per violència de gènere. Ell es convertirà en un mal tractador però
no es registrarà la seva mort. L’anciana i el nen seran oblidats.
¿Pot algú donar-me resposta
a les dues preguntes següents?
Una: ¿Com es resol un
problema així, amb una llei de violència de gènere que no té en compta l’entorn
familiar ni social, que nega la condició de víctimes al 75% d’elles i nega que
la meitat dels mal tractadors ho siguin?
Dos: ¿Exactament per quin
motiu defensar a l’anciana i al nen atenta contra el dret de les dones a no ser
mal tractades?
VISCA LA REPÚBLICA
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
No hay comentarios:
Publicar un comentario