El dret d'autodeterminació (català)

Ara que el jutge ha dit que la crema de papers pels Mossos no era part de cap complot, comencen a caure les mentides de l’Estat contra Catalunya. Però encara en queden moltes, com que la Carta Magna no preveu el dret d’autodeterminació.

Si bé és cert que no es recull explícitament a la Constitució de 1978, també ho és que aquest dret va ser reconegut per Espanya fins i tot abans, quan vam signar el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals (BOE núm. 103, de 30 d’abrilde 1977).

En l’article 1 d’aquest Pacte diu: “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i preveuen així mateix al seu desenvolupament econòmic social i cultural”.

I en el seu article 3 afegeix: “Els Estats Parts en el present Pacte, fins i tot els que tenen la responsabilitat d’administrar territoris no autònoms i territoris de fideïcomís, promouran l’exercici del dret de lliure determinació i respectaran aquest dret, de conformitat amb las disposicions de la Carta de las Nacions Unides”.

Quan ho comento amb amics de C’s o del PP (que els catalans estem a la grenya és una altre mentida), em diuen que eren altres temps, que necessitàvem el reconeixement internacional…

¿Espanya signa acords internacionals, a la babalà o per fer-se la foto, però sense intenció de acomplir-los? ¿Acompleix el que li va bé i la resta s’ho salta a la torera? ¿O és que ni siquiera van llegir el que signaven?

Si aquest és el nostre compromís amb els acords internacionals, no m’estranya que ningú ens prengui seriosament. El món necessita gent cabal per liderar-lo, no aprofitats que només busquen el que puguin treure de l’esforç aliè.

VISCA LA REPÚBLICA

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS