Malestar juvenil (català)

No m’agrada el rap ni Pablo Hassel, però portem dies de manifestacions pel seu empresonament i totes acaben en disturbis i crema de contenidors, la qual cosa deploro i condemno rotundament.

Però hauríem d’estudiar els motius del descontentament juvenil. És sorprenent que quan això passa a l’altra punta de món, s’analitzen les causes en profunditat, però quan passen als nostres carrers ho atribuïm només a exaltats.

Aquests joves haurien d’estar començant la seva vida laboral, llaurant-se un futur, pensar en cassar-se, comprar un pis o una casa, tenir fills, gaudir d’unes merescudes vacances.

I a quina realitat s’enfronten? La meitat no trobaran feina i els que aconsegueixin un contracte escombraria rebran sous de mil euros o menys, malgrat de estar ben formats, dominar les noves tecnologies i parlar varius idiomes.

Amb el preus de l’habitatge, no podran cassar-se, ni tenir un sostre seu sota el que guarir-se, hauran d’oblidar-se de tenir fills i, amb les normes cada cop més exigents per a jubilar-se, només uns pocs tindran els anys cotitzats per cobrar una pensió.

Ningú els escolta ni valora la seva opinió, no poden qüestionar al govern, malgrat la seva corrupció e incompetència, o s’arrisquen a la presó, ni el model d’estat, o els enviaran a 10.000 uniformats per apallissar-los com van fer el 1-O.

Els seus pares i avis tenien l’esperança de que, a la mort del dictador, tot canviaria, però a ells se’ls insisteix en que això és una democràcia plena i la millor Espanya possible, pel que és inútil aspirar a res més.

Com veuen, si només es cremen contenidors tenim molta sort.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ