El pecat d’obediència (català)

Cada cop que sento una sentència del TS o l’AN, en la que afegeixen com a gravant la desobediència, penso que el veritable problema d’Espanya és precisament la obediència.

Vam obeir a un colpista que va assassinar a milers de compatriotes per instaurar un estat al servei d’ell i dels seus còmplices, mentre es reprimia a qui pensava que els espanyols ens mereixíem un govern decent i no una banda de mafiosos.

Desprès vam respectar el caprici del dictador de regalar el país, com si fossin les arracades de l’avia, a una família a la que ja hem fet fora tres cops d’Espanya.

Acatem una Constitució il·legítima, perquè es va fer sota amenaça, que ens converteix en serfs i ens imposa una monarquia blindada per que pugui cometre els delictes que li vinguin de gust.

Obeïm fins i tot quan ha quedat clar que la Transició i la Democràcia eren només argúcies per mantenir intacte el règim il·legítim sorgit de la Gran Traïció del 36 i quan se’ns tracta com a menors d’edat en impedir-nos decidir sobre el model d’estat.

Hem acceptat la incultura que ens van imposar per controlar-nos millor, la misèria fruit de la negligència estatal, la major corrupció d’Europa embolicada en la bandera, i a un estat que ja no pot ocultar que és hereu i garant del franquisme.

No tinc cap dubte de que si la humanitat hagués estat tant obedient persistiria l’esclavatge, els sacrificis humans, el dret de pernada i la Inquisició.

És una llàstima que aquesta obediència només hagi servit per posar les coses fàcils a una classe dirigent mediocre, corrupta i criminal, mentre coarta la llibertat i el progrés que ens mereixem.

PROU REPRESSIÓ

AMNISTIA PRESOS POLÍTICS

AUTODETERMINACIÓ