Okupar és gratis (català)

Ja sé que aquest no és un país normal, perquè un Estat dissenyat per un colpista assassí per donar aixopluc als seus còmplices no es pot esperar normalitat, especialment si accepta engrunes a canvi de no investigar els crims contra ciutadans.

Per això el sistema judicial està pensat per ser dur amb els roba-gallines, com va reconèixer el president del Tribunal Suprem; i tou amb defraudadors i corruptes, perquè els hereus del dictador poden ser lladres de coll blanc, però mai roba-gallines.

Així s’explica que l’Estat oblidi protegir als ciutadans honrats, potser perquè l’honradesa també els cau lluny als qui ens governen. El resultat és la inseguretat jurídica i, fins i tot, la pot a sortir al carrer.

Per això, si t’okupen el pis, et rebenten la porta i et canvien el pany, només els cal demanar una pizza per “demostrar” que viuen a casa teva, ja que les autoritats donen més valor a un rebut de menjar a domicili que a un contracte de lloguer o a un títol de propietat.

Has de buscar un lloc per viure, posar una denuncia, gastar en advocats i esperar 3 o 4 anys perquè et tornin casa teva, però no pots deixar de pagar el llum, el gas i l’aigua o et pot denunciar l’okupa, i també la hipoteca i l’IBI o et demandarà el banc i l’ajuntament.

Okupar surt gratis per considerar-ho un dret i no un delicte, i perquè afecta sobre tot als ciutadans corrents, que fan les coses bé y compleixen amb les seves obligacions, no a les classes dirigents millor protegides.

No defenso el sistema dels EEUU, on qualsevol pot defensar casa seva a trets, però segur que entre allò i el que passa aquí, hi deu haver algun terme mig, que valdria la pena explorar.