El perfil més habitual de dona maltractada és una anciana, de més de 75 anys, i qui la maltracta no és el seu espòs sinó els seus fills o altres cuidadors, però aquest “feminisme” s’ha oblidat d’elles i no ha creat cap estadística per saber quantes son.
A més, com aquest “feminisme” sol accepta que hi ha un tipus d’agressor, que és l’home, elimina de les estadístiques a les lesbianes, víctimes de violència a mans de les seves parelles també dones, per tant, queda desmentit que vulguin defensar a totes les dones.
La llei de la violència de gènere tampoc ha creat cap estadística per saber quants nens maltractats hi ha, tot i que el maltractament és la segona causa de mort entre nens menors de 5 anys.
En canvi, la llei sí que va eliminar les estadístiques que quantificaven als homes que morien a mans de les seves parelles, y que eren uns 40 anuals quan jo ho vaig analitzar per escriure el meu llibre “Un país sense manual d’instruccions”, fet que desmenteix que vulguin la igualtat.
Tampoc tenen en compta les dades de suïcidis, uns 3600 anuals, de les quals el 75% són homes (2700) i molts d’ells se suïciden durant un procés de separació sense maltractar a les seves esposes, però aquestes xifres no les fan servir perquè no els son favorables.
No estic justificant res, perquè qualsevol que sigui el maltractador, no tenen perdó de Deu, però un tema tan greu i complex com la violència domèstica, no es pot afrontar abordant sols un 25% del problema, perquè així el fracàs està garantit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario