Pàtria?, no gracies (català)

La “pàtria” hauria d’identificar-nos a tots, ¿però perquè no ho aconsegueix, per més que extasií a uns quants?

Diuen que la Gran Traïció del 1936, va ser per la “pàtria”, i la van disfressar de Creuada contra les hordes roges, per justificar la massacre de més de mig milió de compatriotes (perquè allà no hi havia cap roig, sinó sols espanyols).

Per la “pàtria” es va reprimir durant la dictadura, el que va suposar l’assassinat de varius milers més i es van dictar unes 80.000 sentències contra dissidents polítics, que serien il·legals a qualsevol país decent.

Per la “pàtria” la corona va trair la línia successòria, a canvi de mantenir el franquisme sense Franco i deixar impunes els crims de la dictadura, per vergonya eterna.

Per la “pàtria” van crear les clavegueres de l’estat, des d’abans de la mort del dictador i, malgrat ara espien independentistes, abans van espiar fins i tot el rei.

El lema de la policia als EEUU és “Servir i protegir”, el que deixa clar quina és la seva missió. A Espanya el lema és “Tot per la pàtria”, el que també aclareix quin valor li donen als ciutadans i quin tracte en podem esperar.

Quan a Galindo el van ascendir a general, desprès d’assassinar i enterrar en cal viva a Lasa i Zabala, va declarar que ho havia fet “per la pàtria”. Quan Tejero va entrar al Parlament, pistola en ma, ho va fer també “per la pàtria”.

Es un lema que els permet crear els GAL, fer la guerra bruta, segrestar pidolaires a l’operació Mengele del CESID, retallar llibertats, pervertir l’estat de dret i fins i tot colpejar ancianes mentre anaven a votar l’1-O.

Per això molts no ens identifiquem amb aquesta “pàtria” imposada il·legalment per colpistes, mentiders i repressors.

¿Patria?, no gracias (castellano)

La “patria” debería identificarnos a todos, ¿pero porque no lo logra,  por más que extasíe a unos cuantos?

Dicen que la Gran Traición del 1936, fue por la “patria”, y la disfrazaron de Cruzada contra las hordas rojas, para justificar la masacre de más de medio millón de compatriotas (porque allí no había rojo alguno, sino solo españoles).

Por la “patria” se reprimió durante la dictadura, lo que supuso el asesinato de varios miles más y se dictaron unas 80.000 sentencias contra disidentes políticos, que serían ilegales en cualquier país decente.

Por la “patria” la corona traicionó la línea sucesoria, a cambio de mantener el franquismo sin Franco y dejar impunes los crímenes de la dictadura, para vergüenza eterna.

Por la “patria” crearon las cloacas del estado, desde antes de la muerte del dictador y, aunque ahora espíen a independentistas, antes espiaron incluso al rey.

El lema de la policía en EEUU es “servir y proteger”, lo que deja claro cuál es su misión. En España el lema es “todo por la patria”, lo que también aclara qué valor le dan a los ciudadanos y qué trato podemos esperar.

Cuando a Galindo le ascendieron a general, tras asesinar y enterrar en cal viva a Lasa y Zabala, declaró que lo había hecho “por la patria”. Cuando Tejero enteró en el Parlamento, pistola en mano, lo hizo también “por la patria”.

Es un lema que les permite crear los GAL, hacer la guerra sucia, secuestrar mendigos en la operación Mengele del CESID, recortar libertades, pervertir el estado de derecho y hasta golpear ancianas mientras iban a votar el 1-O. 

Por eso muchos no nos identificamos con esta “patria” impuesta ilegalmente por golpistas, mentirosos y represores.

Reptes del futur (català)

Parlo amb un jove emprenedor, que ha creat una empresa de serveis per a universitats: intranet pel campus, anàlisi de potencial de l’alumnat, detecció de factors de risc en el professorat, etc.

Comentem els canvis que s’acosten, o que ja tenim aquí, i que s’ incrementaran exponencialment amb la informàtica, la genòmica, la medicina personalitzada, la biotecnologia, etc.

Analitzem les conseqüències dels handicaps de tot tipus que això portarà, per exemple, com els dilemes ètics no els resolen els enginyers, entre les professions més buscades a Silicon Valley estan els llicenciats en humanitats o filosofia.

Coincidim en la necessitat d’una bona legislació que reguli aquests àmbits, tot i saber la dificultat que suposa, ja que la tecnologia sempre va, i seguirà anant, més de presa que les lleis.

Llàstima que el nostres polítics, aliens en aquests temes, prefereixin furgar en els vells mantres populistes, per això cada legislatura fan una nova llei d’ensenyament, debaten sobre la llei de l’avortament i del matrimoni homosexual.

¿Quan ens ha costat que els 400 diputats discuteixin, legislatura rere legislatura, sobre aquestes mateixes normes, mentre aspectes que marcaran el nostre futur en els propers anys, segueixen al limbe dels justos?

Clar que per enfrontar-se en aquests reptes calen informàtics, humanistes, filòsofs, sociòlegs, genetistes, advocats, etc., que vulguin avançar al marge de les lluites partidistes.

I tots sabem que els nostres polítics prefereixen un altre tipus d’assessors, concretament els aduladors del partit col·locats per tal que cobrin un sou, que no aconseguirien per mèrit propi.

Retos del futuro (castellano)

Hablo con un joven emprendedor, que ha creado una empresa de servicios para universidades: intranet para el campus, análisis de potencial del alumnado, detección de factores de riesgo en el profesorado, etc.

Comentamos los cambios que se avecinan, o que ya tenemos aquí, y que se  incrementarán exponencialmente con la informática, la genómica, la medicina personalizada, la biotecnología, etc.

Analizamos las consecuencias de los hándicaps de todo tipo que ello traerá consigo, por ejemplo, como los dilemas éticos no los resuelven los ingenieros, entre las profesiones más buscadas en Silicon Valley están los licenciados en humanidades o filosofía.

Coincidimos en la necesidad de una buena legislación que regule estos ámbitos, a sabiendas de la dificultad que supone, ya que la tecnología siempre va, y seguirá yendo, más de prisa que las leyes.

Lástima que nuestros políticos, ajenos a estos temas, prefieran hurgar en los viejos mantras populistas, por eso cada legislatura hacen una nueva ley de enseñanza, debaten sobre la ley de aborto y del matrimonio homosexual.

¿Cuánto nos ha costado que los 400 diputados discutan, legislatura tras legislatura, sobre esas mismas normas, mientras aspectos que marcarán nuestro futuro en los próximos años, siguen en el limbo de los justos?

Claro que para enfrentarse a estos retos harían falta asesores informáticos, humanistas, filósofos, sociólogos, genetistas, abogados, etc., que quieran avanzar al margen de las luchas partidistas.

Y todos sabemos que nuestros políticos prefieren otro tipo de asesores, concretamente los aduladores del partido colocados para que cobren un sueldo, que no lograrían por mérito propio.

Un Estat malalt (català)

Villarejo, en defensa d'un Estat malalt

A mesura que es van coneixent noves gravacions del comissari Villarejo, es posa de manifest la greu malaltia que pateix l’Estat, amb la guerra bruta contra l’independentisme, com va fer al País Basc i abans amb la dissidència política.

No és la relliscada d’un comissari bocamoll o  d’alguns policies corruptes, ni d’un parell de ministres ofuscats amb la unitat, ni d’uns quants jutges enyorats de passats imperials o periodistes de camisa nova...

És la lluita de part de l’Estat per preservar els seus privilegis, concedits pel dictador als seus còmplices en la Gran Traïció del 1936, en pagament per legalitzar-li la usurpació del poder, el robatori del país i els 40 anys de dictadura.

Qui és més assassí, qui dispara
o qui ho legalitza?

Ho disfressen de patriotisme i amor a la bandera, però no és més que interès en mantenir les seves prebendes bastardes, perquè es basen en el dret de conquesta que els dona un fet tan il·legal com un cop d’estat, i l’exerceixen mitjançant l’odi, la repressió i l’espoli.

Per mantenir els seus privilegis no van dubtar en assassinar, durant dècades, a més de mig milió d’espanyols i després saltar-se la línia successòria de la monarquia, fins trobar qui els assegurés la continuïtat del franquisme sense Franco.

El seu únic objectiu ha estat sempre defensar els seus interessos en detriment dels espanyols, emprant qualsevol mitjà necessari: la mentida, la manipulació, l’ús de la força i el rebuig a les regles del joc quan no els afavoreixen.

Si el preu de la seva sacrosanta “unitat de la pàtria” és el fanatisme, la ignorància, la por, la repressió i haver de renunciar a la democràcia i a la llibertat, per la meva part poden confitar-se-la.

Un Estado enfermo (castellano)

Villarejo, en defensa de un Estado enfermo

A medida que se van conociendo nuevas grabaciones del comisario Villarejo, se pone de manifiesto la grave enfermedad que sufre el Estado, con la guerra sucia contra el independentismo, como hizo en el País Vasco y antes con la disidencia política.

No es el desliz de un comisario fanfarrón o de algunos policías corruptos, ni de un par de ministros ofuscados con la unidad, ni de unos cuantos jueces añorados de pasados imperiales o periodistas de camisa nueva…

Es la lucha de parte del Estado por preservar sus privilegios, concedidos por el dictador a sus cómplices en la Gran Traición del 1936, en pago por legalizarle la usurpación del poder, el robo del país y los 40 años de dictadura.

Lo disfrazan de patriotismo y amor a la bandera, pero no es más que el interés por mantener sus prebendas bastardas, porque se basan en el derecho de conquista que les da un hecho tan ilegal como un golpe de estado, y lo ejercen por medio del odio, la represión y el expolio.

¿Quien es más asesino, quien dispara
o quien lo legaliza? 

Para mantener sus privilegios no dudaron en asesinar, durante décadas, a más de medio millón de españoles y después saltarse la línea sucesoria de la monarquía, hasta encontrar quien les asegurara la continuidad del franquismo sin Franco.

Su único objetivo ha sido siempre defender sus intereses en detrimento de los españoles, usando cualquier medio necesario: la mentira, la manipulación, el uso de la fuerza y el rechazo a las reglas del juego cuando no les favorecen.

Si el precio de su sacrosanta “unidad de la patria” es el fanatismo, la ignorancia, el miedo, la represión y tener que renunciar a la democracia y a la libertad, por mi parte pueden confitársela.

La Justícia se li suposa? (català)

 No sé si la Sra. Laura Borràs ha comès alguna irregularitat durant la seva gestió, ni tinc coneixement per dir si hauria de dimitir o no per això.

El que sí sé és que qui vol imputar-la és una suposada “Justícia” que va avalar la gran Traïció de 1936 i va legalitzar el robatori del país per part del feixisme, enemic no sols dels espanyols sinó de la raça humana.

Els togats que volen enjudiciar-la són els que, durant dècades, han blanquejat la repressió de milers de compatriotes, que rebutjaven que el país fos un cau de criminals de lesa humanitat.

Vol imputar-la una suposada “Justícia” que no dubta en actuar políticament, saltant-se la separació de poder. Que porta anys filtrant informació, emprant proves falses, avalant les clavegueres de l’estat en la guerra bruta i premiant a qui fica a la presó a innocents.

Qui tracta de jutjar-la amb tant zel són els mateixos que es neguen a investigar els delictes del cap de l’estat, denunciats pel món sencer, i els que canvien una sentència en 24 hores si una empresa elèctrica se sent perjudicada.

Es una “Justícia” malalta, que conspira per eliminar adversaris polítics, que altera resultats electorals, condemna per delictes que no existeixen a Europa i embogeix amb el color groc, la crema d’una foto o amb una cançó irreverent.

Per això no entenc que alguns independentistes donin credibilitat en aquesta suposada “Justícia” i acusin Borràs, quan en realitat de qui haurien de desconfiar profundament és de tots aquells polítics que no són perseguits per una institució tan funesta.