Ciro Cabal és un investigador al
que aquí li ha negat una beca fins a deu vegades, en canvi quan va presentar el
mateix projecte a Princeton la hi van concedir a la primera. El mateix li va passar a Mario Lebrato a qui un
bon dia el van trucar des de Califòrnia. Avui els dos estan treballant en els
seus somnis i fent grans als EEUU.
Així podríem seguir amb molts altres
científics que han tingut de marxar, fins al punt de que l’informe Innovacef
2015, assegura que un 70% dels que treballen a Espanya tenen altes possibilitats
d’anar-se’n a l’estranger.
A més si els que tornen reben el
tracte que els hem donat amb el projecte Ramón y Cajal: menys de 2.000 € nets mensuals,
durant 4 anys i desprès l’atur, a ningú li estranyarà que més de la meitat vulguin
tornar a marxar.
No hem curat d’aquella ignorància
de “que inventin ells”, una actitud que ha fet que Espanya arribés tard i
malament a tots els avenços científics dels últims segles.
Òbviament estem en el nostre dret
de no apostar per la ciència, com tampoc tots els pobles que dominaven el bronze
van decidir canviar al ferro, però hauríem de valorar bé les conseqüències de tal
decisió. On estan els que van preferir seguir amb el bronze? Aniquilats pels que
sí van apostar per la nova tecnologia.
Com quedarà Espanya en un món globalitzat
quan la competència asiàtica, més productiva i barata, acabi amb la nostra
industria? I quan tinguem les empreses obsoletes per no permetre que la
generació més preparada de la nostra historia accedeixi al mercat laboral? I quan
no quedin diners per mantenir els serveis perquè estem pagant les obres inútils
amb les que ens hem hipotecat? I no tindrem ciència perquè ara no hi apostem.
Afortunadament no serem aniquilats,
algú seguirà necessitant cambrers i paletes, l’únic que a aquest país sembla
interessar-li.
No hay comentarios:
Publicar un comentario