Relativitzar les noticies (Català)

Em trobo a la meva amiga Josefina en un acte al teatre Kursaal de Manresa. Som companys de  professió i amics des de fa dècades, però feia temps que no la veia així que la pregunta és obligada: “com va tot?”

La seva resposta em deixa glaçat: “estic espantada perquè tot està fatal”. Li pregunto què ha passat, si tenen algú proper malalt o encara pitjor. No, res d’això, em respon, és que tot el que surt a les noticies és negatiu, sols morts i desgracies.

Li dic que cal relativitzar les notícies, a mi em serveix comparar les actuals amb les de la nostra infantesa: guerres a Vietnam, el sud-est asiàtic, Orient Pròxim i la major part d’Àfrica, cops d’estat feixistes a Xile, Argentina i Grècia, grups revolucionaris a Llatinoamèrica, fam extrema a Bangladesh, Etiòpia i Somàlia, etc. Els assassinats estaven restringits a El Caso i els meus pares no me’l deixaven veure.

Ara hi ha un accident a Tombuctú i te’n assabentes, tens imatges i fins i tot pots escoltar als afectats. Jo pensava que això era bo, però si espanta a la gent i la fa mal viure, potser no ho sigui tant.

El canvi és molt clar a la informació esportiva (que en aquest país vol dir futbol). Abans era notícia el dia abans del partit, l’esdeveniment mateix i el dilluns per la travessa. Ara retransmeten tots els entrenaments, amb la seva corresponent roda de premsa. Segur que això és bo? No ho sé, el lector ho ha de decidir.

Deixo a la meva amiga amb les seves quites i entro al Kursaal on se celebra que AMPANS ha obtingut la certificació EFQM 500+, un reconeixement a l’excel·lència empresarial que sols han aconseguit 65 entitats a tota Espanya. Potser no surtin a les noticies però si mirem bé hi ha moltes coses positives que celebrar i motius per sentir-nos orgullosos del nostre entorn.