He tingut alguna conversa sobre el procés independentista
amb amics que encara no han fet el seu camí de Damasc ni han caigut del cavall.
Com sigui que en les mateixes han sorgit elements que estan en la ment de molta
gent, els voldria matisar aquí.
El procés no és contra Espanya ni contra els espanyols, sinó
contra un estat centralista, corromput i incompetent que tracta tot el país, no
sols Catalunya, com a menors d’edat. Un estat incapaç d’aprofitar el seu
potencial, ja sigui geo estratègic, energètic o humà.
Es cert que el procés té moltes mancances: falta lideratge,
concreció del país que volem o dels passos necessaris per arribar-hi, i per si
fos poc, anar de la ma dels anti sistema no és la millor carta de presentació,
com tampoc ho és anar separat pels interessos de vol gallinaci dels partits
catalans. Potser per això el gran impulsor de l’independentisme és l’estat
mateix.
Tampoc m’ha agradat que el Sr. Puigdemont no anés a la
reunió de presidents autonòmics on hauria d’haver preguntat perquè les CCAA no impulsen
referèndums per saber si els seus ciutadans estan d’acord en que els canviïn el
futur dels seus fills per unes subvencions que els mantindran en la misèria.
Crec que finalment Catalunya assolirà la independència, més
per demèrit de l’estat que per mèrit nostre, però no sé com es farà perquè Espanya
mai ha escatimat esforços per oprimir als seus pobles, com ens recorda la
història.
Ara sembla que torna a tenir la temptació d’emprar la
repressió per impedir el procés, però quan temps podrà aguantar en ple segle
XXI amb una cinquena part del país sotmès a amenaces? Si en comptes d’enamorar
als seus habitants, l’estat sols pot intimidar-los, es mereix que li marxin
tots, no sols uns quants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario