Els herois del procés

Si digues que estar a favor de la independència de Catalunya és fàcil, mentiria, ja que no ho és tenir a l’estat en contra, rebre amenaces constants i saber que les compliran tant a través dels tribunals com de la guerra bruta.

Malgrat tot, pel comportament de l’estat, crec que és molt més difícil estar en contra del procés i que qui s’oposa de tot cor al mateix, és un veritable heroi.

Aguanten que els tractin com a menors que no saben el que volen, quan als asseguren que votar és il·legal o que equival a donar un cop d’estat, segons els hereus de qui van ajudar a Franco a fer una guerra civil e instaurar una dictadura infame.

Rebutgen una República catalana, mentre accepten que Espanya sigui una monarquia hereditària imposada per un dictador.

Neguen que la independència pugui millorar la vida dels catalans, però admeten que un 70% dels joves espanyols no vegin altra alternativa que fugir del país per a guanyar-se la vida.

Repeteixen que Catalunya no serà viable, ni podrà pagar als pensionistes, però callen quan veuen que el deute espanyol es fa cada dia més inassolible i que a la caixa de les pensions sols hi queden les engrunes, desprès de donar per perduts 60.000 M€ regalats a bancs.

Aplaudeixen les anul·lacions de lleis catalanes, per això consenten que no es pugui lluitar contra la pobresa energètica, que no existeixi igualtat entre homes i dones als tribunals i òrgans col·legiats, que els pisos buits no es puguin gravar amb un impost, etc.

Accepten que un país amb 7.000 Km de costa, aire i sol, sancioni les energies alternatives i desaprofiti el potencial del Corredor Mediterrani, per si la creació de llocs de treball a Catalunya resta vots en altres CCAA.

Davant de tot això, els contraris a la independència callen i acaten, mentre ens diuen insolidaris. El que dèiem, mereixen un monument.