Per fi el 29 de juny un parlament espanyol s’ha atrevit a
declarar nul·les les sentències polítiques de la dictadura. I per a que sigui
quelcom més que una vana declaració de bones intencions, el 7 de juliol s’ha fet pública la llista de
66.590 condemnats amb noms i cognoms.
Ha calgut esperar 40 anys d’una transició que en van dir “exemplar”,
però que mai es va plantejar reparar les injustícies comeses pel franquisme.
És lamentable que hagi tingut de ser una càmera autonòmica la
que hagi adoptat una mesura que demanava a crits la memòria de les víctimes i les
seves famílies, perquè la nacional, eludint la seva responsabilitat, evita els debats
incòmodes i les condemnes al feixisme.
Resulta curiós que hagi estat impulsada amb un govern de la menystinguda
dreta, perquè l’esquerra quan ha governat, fins i tot amb majoria absoluta, sempre
ha preservat les fites de la dictadura i ha mantingut els privilegis dels colpistes
i dels seus hereus.
La pregunta és: Què farà ara el Congres?, seguirà els passos
del Parlament i anul·larà les sentències a tota Espanya? O continuaran
bescanviant la dignitat dels reprimits per una pobre subvenció, per a no
incomodar als repressors?
Què farà el PP? Començarà una campanya de recollida de
signatures per reivindicar les condemnes? Portarà la proposta davant el
Tribunal Constitucional per a que l’anul·li, perquè els ajusticiats per Franco
ho van ser sota una legislació i per tant és inamovible?
No hay comentarios:
Publicar un comentario