Amb l’actual
política espanyola tinc la sensació d’un “dejá vu”, d’haver-ho vist abans. Concretament
entre 1973 i 1975 quan l’assassinat de Carrero Blanco va deixar un règim agonitzant
fins el seu enterrament definitiu amb la mort del dictador.
Ara passa el mateix,
el rei Felip VI va decidir, el 3-O, fer-li el harakiri a la corona, en posar-se
al costar de la repressió contra els catalans, el que va acabar amb el règim
del 78, que agonitza a l’espera de que mori definitivament amb la seva renúncia
i exili.
Això no significa
que el règim no sigui perillós, ni molt menys. Així com Franco va assassinar fins
pocs mesos abans de la seva mort, ara no han dubtat en mobilitzar totes les clavegueres,
de Estat incloses les de la Justícia, per intentar aturar la gent a base de
escarments.
¿Se li perdonaran
a Felip VI indefinidament els pecats que se li van perdonar al seu pare? Els líders
colpistes impulsors del 155 creuen que sí, que es podrà mantenir als espanyols sense
que opinin 40 anys més, perquè així ho mana la Constitució.
Una Constitució que
va ser el mínim que van permetre els militars, que amenaçaven amb un nou cop d’estat, i el desplegament de la qual van
aturar els propis militars el 23-F.
Avui la monarquia
està mal ferida, però no per Catalunya, sinó per les punyalades que suposen la mala
gestió de la vida privada de Juan Carlos I, els negocis familiars, les
declaracions de Corina, les gravacions de Villarejo i la repressió als ciutadans
que volen votar.
Han posat sota sospita
2’5 milions de catalans, més 700 alcaldes imputats i han empresonat al legítim govern
català. ¿Imputaran a les universitats que facin referèndums sobre la monarquia i
als municipis que reprovin al rei? Fins quan?
VISCA LA REPÚBLICA
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS
No hay comentarios:
Publicar un comentario